Bab-Al-Sheikh

En 1982 el govern de l’Iraq va encarregar a l’equip de RBTA el desenvolupament d’un districte a Bagdad.

El terreny d’ aproximadament 2.3 hectàrees, es troba situat a uns cent metres al nord de la mesquita d’Al-Gaylani i inclou una agrupació de cases antigues que havien de conservar-se. El projecte preveu la construcció de més d’un centenar i mig de cases unifamiliars amb una alçada màxima de tres plantes.

La renovació urbanística perseguida pel projecte parteix d’un racionalisme de traçat rectilini que s’insereix amb facilitat en el teixit existent de caràcter tradicional. El model urbà predominant a la zona es manifesta clarament en una seqüència visual de plens i buits. Els carrers son majoritàriament per als vianants, definint clarament les destinades a la circulació i serveis, donant un tractament especial els passos de comunicació amb les muralles de la mesquita.

El nou barri consisteix en traçat de carrers per als vianants paral·lels, creuades perpendicularment per un carrer transversal, que en cada intersecció forma un pati cobert. Aquest carrer actua com la seva espina dorsal: amb dues plantes més d’alçada, totalment porticada i amb dos patis coberts, es converteix en el pol d’atracció de la zona. Discorre també entre dos nuclis de vivendes antigues, lloc on adopta la seva forma més noble, en una espècie de sala hipòstila. L’arquitectura conjuga l’atractiu de les construccions tradicionals existents, amb el disseny de nous edificis fidels a la tradició del llegat cultural islàmic, sense caure en el pastitx, en la caricatura fàcil dels magnífics exemples arquitectònics de la zona.

El programa inclou vivendes unifamiliars tradicionals, però modernes, de tres dormitoris distribuïdes, al voltant d’un pati i un nombre reduït d’apartaments (dúplex o tríplex) amb patis o terrasses; un pàrking totalment integrat i un refugi atòmic per als habitants; un passeig  per als vianants protegit del sol inspirat en els socs locals amb petites botigues, paral·lel al carrer Sheik Omar amb locals comercials més grans; una zona d’oci i de trobada i un saló de te al centre del projecte.

Malgrat que la circulació a l’interior del barri és bàsicament per als vianants, tots els carrers poden ser utilitzats per vehicles de servei, mentre que el tràfic general es redueix a dos carrers laterals que donen accés a la zona d’aparcament del solar contigu.

La subestació  elèctrica i l’edifici tècnic imposats  per normativa es camuflen per passar a ser pràcticament invisibles.

Alguns edificis existents construïts a principis del segle XX i que han que ser conservats, s’integren plenament en el projecte per a ser utilitzats com a equipaments públics com escola bressol, centre juvenil, estació de policia, etc.