La fàbrica – Read
Close

LA FÀBRICA
SANT JUST DESVERN (BARCELONA)
ESPANYA
1973-1975

Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Vàrem trobar enormes sitges, una xemeneia, quatre quilometres de galeries subterrànies, sales de màquines en bon estat…Això passava al 1973 i va ser la nostra primera trobada amb la Fàbrica de ciment.

La Fàbrica de ciment, que data del primer període de la industrialització de Catalunya, es va construir en diferents etapes, amb una sèrie d’ampliacions a mida que les diferents cadenes de producció ho requerien. El resultat formal estava definit per una sèrie d’elements estratificats, un procés heretat de l’arquitectura vernacla aplicat a la indústria.

Vàrem recórrer la Fàbrica amb una visió calidoscòpica, imaginant futurs espais i descobrint que en el seu lloc coexistien els diferents moviments artístics i visuals que s’havien desenvolupat des de la Primera Guerra Mundial.

  • El Surrealisme, en les seves escales paradoxals que no condueixen a cap lloc; l’absurditat d’alguns elements penjant sobre espais buits; enormes espais inútils de proporcions estranyes, però màgics per a la seva tensió i falta de proporció.
  • Abstracció en els seus volums purs, que apareixen moltes vegades trencats i bruts.
  • Brutalisme en el tractament abrupte i les qualitats escultòriques dels materials.

Seduïts per les contradiccions i l’ambigüitat del lloc, vàrem decidir quedar-nos amb la fàbrica, i modificant la seva brutalitat original, esculpint-la com una obra d’art.

El resultat demostra que la forma i la funció han de dissociar-se; en aquest cas, la funció no va crear la forma; contràriament es va demostrar que qualsevol espai pot adaptar-se a l’ús que l’arquitecte escolli si és prou hàbil.

“Actualment aquí visc i treballo millor que en qualsevol altre lloc. Aquest és per a mi l’únic lloc on puc concentrar-me i associar idees de la manera més abstracta.

Tinc la impressió de viure en un univers tancat que em protegeix del mon exterior i el dia a dia. La Fàbrica és un lloc de treball per excel·lència. Aquí la vida transcorre com una seqüència continua, amb molt poca diferència entre el treball i l’oci.

Tinc la impressió de viure en el mateix entorn que va originar la Revolució Industrial a Catalunya”.

Ricardo Bofill

La fàbrica de ciment
Deconstrucció
Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura
Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura
Exteriors

L’Estudi

L’estudi està situat en les sitges de la fàbrica, a les quatre plantes connectades per una escala espiral.

Reflex de la cultura de RBTA, la distribució funcional de l’espai fomenta el treball en equip i assegura un ambient òptim per a la concentració individual i la creativitat.

El despatx de Ricardo Bofill a la primera planta és un espai minimalista, amb sostres de 4 metres i parets i moqueta blanques.

L’espai de treball és obert, lluminós i espaiós, inundat de llum natural a través de les finestres que donen als jardins. El mobiliari fou especialment dissenyat per RBTA, amb l’excepció de les cadires vintage Thonet.

Les galeries subterrànies contenen el taller de maquetes i les sales d’arxiu.

Les portes, finestres i elements decoratius són una clara referència a l’arquitectura culta i històrica, en contrast amb lo que podria considerar-se el caràcter vernacla de la fàbrica original.

 

La Catedral

Com a part del creatiu projecte de transformació i adaptació de la fàbrica de ciment, la zona d’elaboració es va transformar en una sala de conferències i exposicions de dimensions generoses amb altures de sòl a sostre de 10 metres.

Les parets brutes de ciment lleugerament rovellades conserven l’estètica industrial i la seva qualitat espacial, com a memòria de l’anterior ús de l’edifici.

La intervenció arquitectònica a La Catedral es mínima, però estèticament i visualment contundent, amb molt pocs elements de mobiliari contemporani dissenyats per Taller Design, una taula de conferències de fusta i acer, un sofà negre de pell, cadires i butaques de línies depurades, una taula auxiliar de vidre i acer i una taula de reunió més petita sota les enormes tremugues.

 

Interiors
Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura
Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Els jardins

Una vegada definits els espais, nets de ciment, calia proveir d’una base verda als volums que es van conservar; la vegetació escala els murs i es despenja del sostre.

El terreny, cobert a la seva majoria per gespa, està envoltat per grups d’eucaliptus, palmeres, oliveres, prunus i plantes trepadores que envolten els murs de formigó vist, donant a l’edifici una aparença misteriosa de ruïna romàntica que el fa únic i irrepetible.

Jardins
Residència
Read | Ricardo Bofill Taller de Arquitectura