Edifici d’apartaments Castell de Kafka

L’interès sobre algunes idees del moviment Archigram per part d’alguns membres del Taller d’ Arquitectura i el seu entusiasme per la experimentació amb la geometria i les seves possibilitats d’aplicació a la vivenda, es va materialitzar en el Castell de Kafka sobre un turó amb vistes a la badia de Sitges.

El concepte de Castell – un plug-in espiral – estableix una interessant relació amb l’escola Archigram. Les similituds mes evidents son l’ús d’estructures separades per a la funció residencial i la circulació. Aquí, la càpsula mostra nous potencials, amb la excepció de que no es tracte de càpsules reals en el sentit de ser autosuficients des del punt de vista estructural, però si faciliten la seva construcció.

Aquest edifici de 90 apartaments es el resultat de la incorporació de cubs al voltant dels nuclis de circulació. Cada buit d’escala esta construït amb maó estructural i s’estén per suportar la meitat de cada unitat bàsica, l’altre meitat es recolza sobre dues columnes d’acer, una a cada cantonada. Lloses ceràmiques bidimensionals projectades en una, dues o tres direccions formen les plantes dels plug-ins superiors, i el sostre dels plug-ins inferiors. Els pug-ins es van construir amb material lleugers; es van utilitzar canonades de drenatge per a les obertures de les finestres, a les quals es van afegir una senzilla fusteria. El conjunt presentava un acabat en estuc i pintura.

Cada cub conté un entorn minimalista, saló-menjador o bany-dormitori, articulats a diferents nivells. Malgrat la seva reduïda mida, aquestes “unités d’habitation”, son eficients i espaioses, amb separacions flexibles, incloent miralls mòbils i cuina americana.

El color de les façanes de l’edifici, en la gama dels blaus, manifesta la clara intenció de fondre’s amb el seu entorn natural, el cel.

A partir de la maqueta de treball amb la solució proposta, l’equip del Taller d’ Arquitectura va iniciar una reflexió sobre la manera de reduir al mínim la informació en paper, que requeria les presentacions tradicionals. Amb les dades inicials, que cada buit d’escala havia de fixar-se a mes o menys 0 m, que quatre unitats giraven en espiral 360 graus; i que cada nivell incrementava en 70 centímetres la trama d’escales, es va produir la informació bàsica i essencial per construir el projecte en una sola fulla de paper, amb l’ajuda de dibuixos secundaris que detallaven les variacions del plug-ins. Finalment, el projecte es va construir a partir de la informació de quatre plànols. Tots els detalls que no fossin bàsics es van definir directament en l’obra.