Les Espaces d’Abraxas

Com a icona de la Ville Nouvelle de Marne-la Vallée, el complex integrat per “Le Palacio”, “Le Théâtre”  i “L’Arc” requeria un caràcter monumental i simbòlic que el convertis en lloc de trobada i punt de referència de la nova ciutat. Malgrat que el seu impacte en el teixit urbà no es decisiu, “Les Espaces d’Abraxas”, compleix bé el seu paper com monument urbà que marca el principi de la ciutat. Impregnats del  seu caràcter representatiu, els tres edificis estan col.locats en un espai barroc, més francès en alguns llocs, més mediterràni en altres, per generar una gran àrea urbana on la monumentalitat constitueix el decorat de la zona més noble d’ aquest  nou projecte residencial. Per aquest  motiu, “Les Espaces d’Abraxas” són el símbol i referència d’ una gran part de la vall del Marne.

La plaça central està delimitada pel volum sòlid de l’ edifici transformat en un gran teatre urbà. Gràcies a un sistema de prefabricacó pesada, va ser possible utilitzar un llenguatge arquitectònic extens i complex. A través de les diferents lectures dels edificis, com canvis constants d’ escala i referències a Ledoux, Gaudí i Gabriel, entre altres, el projecte va integrar un vocabulari eclèctic.

Per a  la seva composició es van incorporar diferents ordres  que articulen canvis bruscos d’ escala.  Aquí cada un dels elements arquitectònics – de construcció prefabricada – va ser utilitzat per forçar la desproporció, mentres que es consegueix exaltar la relació entre els elements a través de la inversió d’ estructures espacials, produint un dinamisme sorprenent.

El primer element, “Le Théâtre”, es un semicercle que envolta la plaça. L’ escenari es completa amb un segon element, “L’Arc”, que conforma una pantalla visual com decorat de fons d’ aquest teatre, i que constitueix el tercer element, “Le Palacio”.

“L’Arc”, de dimesions modestes (20 apartaments en nou plantes), es va situar al centre de l’ espai interior. Voliem atribuir funcionalitat a un símbol considerat al llarg de la història com no funcional. Abstraient-nos del seu simbolisme tradicional, conferim a

aquest edifici un caràcter romàntic en oposició a la seva expresió triomfal. Constitueix l’ element central del projecte.

Le Théâtre” es un edifici semicircular de composició regular, tant en el seu desenvolupament  horitzontal com vertical. La teatralitat d’ aquest monument habitat es va aconseguir a través de la disposició vertical: aquesta inclou una sèrie de columnes de vidre reflectant que canvien amb la llum i afegeixen  dinamisme a la composició. Una teatralitat fluida, que ofereix una àmplia visió dels elements i que contrasta amb un espai tancat convex, riguros, i alora canviant. El conjunt adquiría així una dimensió màgica. L’ espai obert quedava clarament delimitat per la circularitat de l’ edifici, en qué la forma convexa actua com una barrera protectora i proporciona al conjunt una sensació de privacitat, i que contrasta amb la impresió inicial de monumentalitat.

L’ edifici de “Le Théâtre” inclou 130 apartaments i té un marcat caràcter de privacitat. Cada un dels elements de comunicació vertical (ascensors i escales)  dona accés a un hall d’ entrada de dos apartaments (de 2, 3, 4, o 5 habitacions) per planta. Aquets apartaments estan orientats cap a l’  interior, cap a “L’Arc”, o cap a l’ exterior, cap a Paris. Les columnes de vidre reflectant son bawindows amb vistes a la plaça central i poden situar-se bé a la sala, bé als domitoris.

Els apartaments estan distribuït s de tal manera  que, disposats de forma radial des d’ un eix perpendicular als murs portants, situen a un costat, la cuina, la sala i el menjador, i a l’altre, els dormitoris i banys. Les últimes plantes formen un balcó suspès sobre la plaça interior aconseguin així terrasses privades amb vistes a la plaça per als apartaments.

Les cobertes de “Le Théâtre” y “L’Arc”, no accesibles als veins, estan plantades d’ arbres.  Aquestes son visibles des d’el tercer element,  “Le Palacio d’Abraxas”. Des de la primera planta pel costat de la plaça, un anfiteatre grec descendeix gradualment com una graderia cap a l’escenari.

“Le Palacio” és un edifici de 18 plantes amb 441 apartments, de renda limitada o de venda a baix interès. El projecte consisteix en tres edificis disposats en forma d’ U, mientres que en secció es va recuperar  la modulació del esquema en X del “Walden 7”, que aquí reemplaça els cubs a tres nivells, amb circulació en el nivell intermedi proposat per al projecte “La Petite Cathédrale”. Els apartaments, alguns d’ ells duplex, de dos, tres o quatre habitacions, tenen l’ inconvenient d’obrir-se a una sola façana,  que implica una tipologia més convencional.

Les referències històriques estan presents en tot el projecte, tant en la configuració global com en les característiques d’ alguns detalls. Les formes clàssiques, molt arraigades en la cultura francesa, es van transformar i renovar per adaptar-les al seu ús. Un anàlisi detallat del projecte, demostraria, per exemple, com una composició “à la française” (1/4, 2/4, ¼ verticalment), es va interposar per una manipulació volumètrica, i per un segon element històric que contradiu al primer: el fris, inspirat en les cornises dels edificis de  Boullée, Ledoux, Lequeu.

D’ aquesta manera es va generar un espai barroc, en el sentit primitiu de la paraula, que té en compte tots els punts de vista de l’ espaci, i que es defineix com la introducció del movimient en el volum construït. L’ arquitectura conforma un univers tancat que passa a ser una estructura potent per a la comunitat; els vuits formen portes i finestres d’ escala urbana que enmarquen las vistes de la ciutat, com en un quadre.

Les façanes es van construir a partir de seccions prefabricades, tallades d’ acord amb les  seves formes individuals i no en panels enmarcats, perquè les juntes no fossin visibles. Aquests panels estan fets amb pedra, una barreja de sorra, ciment gris i blanc i òxids. Els tons d’ ocre molt clar i els  violets blaus obtinguts a partir d’ aquestes mescles son extremadament subtils. L’ objectiu d’ utilitzar aquest material contemporani, que armonitza amb el centre urbà de forma discreta, es redescubrir les qualitats de la pedra i les seves referències culturals. La seva aparença de solidesa es conjuga amb les seves qualitats estètiques y culturals.