La Ciutat en l’Espai

Projecte per al desenvolupament d’un complex de vivendes a gran escala, concebut com un barri multi funcional i inspirat en una visió de la realitat social pròpia de l’època. La dificultat va consistir en establir estructures complexes i flexibles a la vegada, capaces d’assimilar ràpidament i inclús facilitar, els constants canvis del mercat immobiliari.

El projecte aplica un sistema modular desenvolupat per l’equip del Taller de Arquitectura, que es basa en la combinació de volums cúbics. El resultat no consistia en la juxtaposició de blocs de vivendes idèntiques. La distribució dels volums, tant en planta com en  alçada, es basava en estrictes lleis geomètriques, buscant la diversitat però evitant qualsevol sensació de creixement espontani de les estructures.

La Ciutat en l’ Espai representa per al Taller de Arquitectura, la ciutat del futur, la síntesis de configuracions geomètriques i volumètriques propostes a fi d’assolir el resultat desitjat. El Taller es va involucrar, particularment en aquell moment, en els complexes de vivendes en els barris i mes tard en les ciutats. Desprès de completar un nombre específic d’estructures formals (al seu interior es va permetre una barreja completa de diferents estils de vida i diversos usos), es va comprovar la possibilitat real de generar construccions formals amb una estètica innovadora.

La flexibilitat era el factor clau, ja que l’estructura de suport no coincidia amb l’estructura formal i les zones ambigües i superflues no van ser objecte d’un anàlisi especial. L’equip es va comprometre, en principi, amb la ret cúbica ja que els mètodes de construcció es basaven en els tres eixos ortogonals; també la recerca d’un sistema de proliferació de la trama urbana o del barri. Aquest esquema no hauria de produir en un principi una juxtaposició de formes geomètriques específiques, sinó que havia de desenvolupar-se orgànicament en l’espai, d’acord amb lleis geomètriques definitives.

La agrupació de mòduls cúbics a La Ciutat en ’l’ Espai, es va aconseguir utilitzant un mètode de creixement de la forma específicament estudiat, a fi de que cada unitat tingues un màxim contacte  amb l’exterior i així pogués ampliar la seva línia de visió. A més, es va crear un complex elevat d’autèntics carrers, places i arcades, sense que influís en el cost de la construcció. Així, amb l’augment de la densitat, l’àrea es presenta mes oberta i esponjada, mes airejada i esvelta.

La Ciutat en l’ Espai va garantir la barreja de funcions; el 50% de l’espai a cada planta era reservat a les zones públiques, circulació i jardins, el que va permetre la creació de carrers i places elevades, terrasses per a les vivendes, i va garantir la comunicació entre àrees mitjançant passarel·les en alçada; la planta baixa es va reservar a serveis i aparcaments. Malgrat que la densitat era relativament alta, aquesta s’absorbia  per la distribució vertical.