Les Halles

El sol resultant després de la demolició del mercat de Les Halles, obra emblemàtica de l’arquitecte Baltard al cor de Marais, un dels barris comercials mes dinàmics a Paris, va ser objecte d’un concurs internacional  convocat pel President de la República Francesa.

El projecte guanyador del Taller d’ Arquitectura Ricardo Bofill estructurava l’espai indefinit existent com una forma rectangular, que al mateix temps era tractada com un gran jardí d’ escultures  geomètriques “a la francesa”. Els elements preexistents que determinen els límits del sol eren, l’edifici de la Borsa, l’església de Sant Eustaquio, i els edificis dels carrers Berger, Sauval, Clemence Royer i Coquillière. Per completar el marc que envoltava aquest espai verd rectangular i garantir la seva coherència, es va suggerir una construcció en forma d’ U rodejant el perímetre dels carrers Rambuteau, Pierre Lescot i Berge.

La vegetació mes densa i exuberant en els projectes inicials envoltava un espai central de forma ovalada en els primers plànols i en forma d’un amfiteatre en el projecte final. Aquest espai central va ser dissenyat per a ser polivalent, un lloc de trobada per excel·lència i un entorn natural per a la celebració d’espectacles a l’aire lliure. El seu caràcter dramàtic en consonància amb la millor tradició barroca, permetia als ciudatans ser al mateix temps actors i públic. L’esquema presenta dos eixos perpendiculars centrals que s’estenen al llarg del parc. La condició de respectar la situació del centre en el famós “trou”un forat quadrat en la cantonada sud-est del terreny, dificultava el desenvolupament d’un eix transversal en el projecte final.

El mur exterior del jardí tanca un bosc geomètric, que evoca un immens edifici vegetal, del qual les files de pilars (els troncs barrocs dels arbres) serveixen de suport als arcs voltats i llindes de vegetació que generen camins sota les rames. A més de petites places obertes únicament cap el cel i recons amagats en un laberint de múltiples camins.

El límit interior del bosc està marcat per una columnata prima, coberta i transparent que es trenca en mig d’una catifa de vegetació, creant un passatge i perspectiva que es correspon amb el segon eix del projecte.

L’espai definit per aquest peristil ofereix un volum adequat per al desenvolupament de les diferents activitats. La coberta es un passeig a l’aire lliure, concebut com un museu d’escultures cinètiques que mira cap al paisatge urbà i cap al màgic espai central.

L’ús de materials càlids que embelleixen el projecte, com la pedra i el maó, va permetre a l’equip jugar amb els contrastes i les construccions anecdòtiques a fi de produir un concert de ritmes, contrapunts i fugues.

El marc i el taló de fons de la perspectiva al llarg de l’eix principal estan formats per una única construcció escultòrica amb un pòrtic de doble alçada a fi de harmonitzar amb l’entorn, creant carrers coberts. La seva estructura permet al mateix temps, la organització d’una o mes activitats lúdiques i culturals, tant privades com públiques.

Escales monumentals permeten l’accés a una terrassa amb vistes al jardí, a la columnata, a l’edifici de la Borsa i al horitzó de Paris.

La Fontaine des Innocents es al centra d’una petita plaça de caràcter mes íntim, vinculada amb els pòrtics de la façana posterior de la Maison des Halles al carrer Pierre Lescot i amb el carrer cobert, eix de les futures construccions.