Antigone

El barri d’Antigone, sobre un terreny de 36 hectàrees, es una de les més grans operacions urbanístiques realitzades a França. El projecte es remunta al 1979, quan el recentment elegit consell municipal de Montpellier va aprovar la creació d’un nou districte urbà al llarg de l’eix central per equilibrar l’expansió de la ciutat fins a l’est i connectar el centre històric amb el riu Lez.

Per a RBTA, Antigone es un projecte  exemplar per considerar que com a arquitectes, van ser capaços de crear una part de la ciutat. Els edificis concebuts per RBTA, així com el disseny dels espais exteriors, i la resta d’obres construïdes com a resultat de la col·laboració entre l’arquitecte en cap, Ricardo Bofill,  i els arquitectes d’execució, son part integrant de la mateixa ciutat i emfatitzen la seva unitat.

El master pla d’Antigone està basat en els principis harmònics del Nombre d’Or, un sistema de disseny aplicat tant a la composició dels carrers i places, com a les façanes i els detalls de construcció.

El programa inclou: La Place du Nombre d’Or (288 apartaments i comerços); Les Echelles de la Ville (oficines); Les Rives du Lez (paisatgisme de la llera del riu Lez); Hôtel de la Région (seu del Govern Regional Languedoc-Roussillon); Le Port Juvénal (350 apartaments); Hotel Mercure; Le Parnasse (100 apartaments); Le Capitole (apartaments i comerços); La Tour Europe (oficines); Les Guinguettes (2 restaurants) i la Piscina Olímpica de Montpellier.

Els projectes de vivendes, repartits al 50% entre vivendes socials i de venda lliure, comparteixen la mateixa tipologia, una fila d’apartaments de doble orientació, de diferent  profunditat (9 a 12 metres) i alçada (4 a 7 plantes)

Antigone es va concebre com a un nou centre urbà amb tot el que això implica per a les activitats que es desenvolupen dins dels seus límits. El projecte expressa la dignitat i la importància del passat cultural de Montpellier i recupera totes les característiques d’una ciutat típicament mediterrània.

El solar i el teixit urbà on havia d’integrar-se el master pla no tenia una forma definida, per la qual cosa era imprescindible optar per un esquema morfològic clar, de fàcil lectura i recognoscible per als seus futurs habitants i la població general de Montpellier. Per aquest motiu vàrem introduir l’eix. L’eix, com a columna vertebral del desenvolupament urbà, revela una seqüència d’espais oberts i cívics diferents per al seu contingut i ambient. RBTA va treballar a partir d’una geometria bàsica que genera a la vegada la successió d’espais al llarg de l’eix i el teixit urbà del districte que es desenvolupa a tots dos costats d’aquest.

Les idees que van prevaler durant la concepció d’aquest districte sempre s’han associat a la bellessa, a l’harmonia, a l’espai. Tot i que aquestes idees estaven subjectes al necessari pragmatisme que un projecte d’aquesta escala ha de respectar, a la restricció dels costos de construcció, a la rentabilitat  de les diferents operacions i als diferents sectors tècnics, aquestes idees van ser capaces d’expressar una arquitectura que posa especialment en valor l’espai públic.