La Piràmide

La Societat d’Autopistes del Sud-est de França va encarregar a El Taller de Arquitectura la construcció d’aquest monument en la frontera de la autopista catalana entre Espanya i França. No es tractava d’un encàrrec definitiu i explícit, sinó una idea vaga i ambiciosa, que suposava un repte per abordar noves propostes i experiències. Es tractava de dissenyar un projecte que contribuís a la humanització de les Autopistes del Sud-est, como a resposta a la monotonia d’interminables quilometres de quitrà i formigó.

El Taller de Arquitectura va acceptar amb entusiasme aquest projecte a la llum dels estudis teòrics i pràctics relacionats amb els problemes de desenvolupament  de la forma a una escala superior. La intervenció, fora d’un context urbà, podia tenir un impacte decisiu en un paisatge determinat. Era necessari, per tant, dissenyar en termes d’un àmbit geogràfic el més ampli possible.

L’equip va constatar, en primer lloc, que la ubicació del projecte en la frontera era merament accidental, anecdòtic, un simple pretext per a la realització d’una obra representativa.

L’autopista va ser construïda per obrir les comunicacions entre els dos països i per el pas de persones. Catalunya ha sigut sempre un espai d’intercanvi, de trànsit. La cultura catalana s’ha caracteritzat per la serva capacitat d’assimilar les idees i les corrents externes. Amb la visió del Pirineu com a eix integrador del territori català, l’equip va centrar la seva investigació sobre la forma i el disseny del paisatge. Volíem animar i humanitzar el llarg recorregut de l’autopista al seu pas pel Pirineu, però el projecte, degut a la seva magnitud, no va resultar viable. Malgrat la reducció del programa del projecte, la nova proposta per al Parc de la Marca Hispànica com un passeig elevat i majestuós de més d’un quilòmetre de longitud, resultava massa ambiciosa, i, com alternativa, el Taller de Arquitectura va presentar el disseny de la piràmide com la seva proposta definitiva.

La mida i el volum de la piràmide (80 metres d’alçada i una base quadrada de 100 metres) s’explica per la quantitat de terra retirada per a la construcció de la carretera. En lloc de disposar  de la mateixa pel rebliment de les valls del voltant, el Taller de Arquitectura va proposar que la terra extreta  es transportés a la localització destinada al projecte. Aquesta piràmide truncada amb falses perspectives i un jardí francès clàssic, va ser la resposta de l’equip  per a la construcció, al centre del Pirineu, d’una obra construïda en contraposició amb la natura.

La part superior del monument  es un homenatge a Catalunya, les quatre barres del seu escut i la seva senyera, simbolitza i materialitza a més, la cooperació internacional i la fraternitat.