Terminal 2 de l’Aeroport de Barcelona

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van requerir la renovació i ampliació de la terminal existent per dotar a la ciutat d’una moderna porta d’entrada per als visitants i atletes.

L’aeroport de Barcelona va ser sotmès a una important operació de remodelació per passar de sis milions de passatgers a l’any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d’estacionament d’aeronaus.

Aquest edifici Terminal va ser edificat amb un sistema de construcció altament racionalitzat, consistent en una doble façana i una estructura de formigó arquitectònic. “Les Rambles”, un carrer interior i longitudinal d’un quilòmetre de llarg que connecta la terminal nacional, internacional, i la terminal dels autobusos, ofereix vistes de les aeronaus en moviment.

La nova terminal internacional es un contenidor de cristall de doble pell, amb un sostre que abasta uns cent vint metres, recolzat en quatre columnes que enclou el vestíbul central, on les palmeres recorden als visitants el clima mediterrani. Tot el complex està construït sobre el sòl aquàtic del delta del riu Llobregat.

El projecte inclou la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per al embarcament directe des de la terminal als avions. La solució adoptada te en compte la configuració del camp de vol i, en particular, de la plataforma, que va haver d’ampliar.

L’edifici de la terminal es va dissenyar aprofitant gran part de l’estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle amb una mínima projecció sobre la plataforma que permet un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la posició de la terminal de càrrega i  la de l’edifici tècnic, es veu reforçada per un element que reforça en aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre el costat terra i el costat aire, i facilita la separació dels vols nacionals i internacionals.

Els passatgers internacionals utilitzaran un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars està específicament destinat al Pont Aeri amb Madrid. El disseny modular de l’aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no es podia  interrompre en cap moment el seu funcionament.

Es va realitzar una nova façana costat aire que presenta una imatge totalment de vidre dels mòduls d’embarcament i el carrer elevat. Els passatgers que esperen el seu vol  gaudeixen d’una vista privilegiada de l’enlairament i aterratge de les aeronaus. Els mòduls triangulars disposen d’una altra sala d’espera a la planta baixa, destinada a aquells passatgers que son traslladats en autobusos a les aeronaus situades en posicions remotes. El carrer comercial elevat, espina dorsal de l’aeroport, es l’element de comunicació entre totes les seves  instal·lacions.

Mentre l’accés des del carrer fins els avions poden realitzar-se en un mínim recorregut, el carrer elevat, inspirat a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers passejar i gaudir dels diferents ambients en els seus diferents trams.

L’entrada als edificis de la terminal es troben a la planta baixa, connectant directament amb els aparcaments i vies d’accés, protegida per grans marquesines. La facturació i la recollida d’equipatges també es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s’efectua gràcies als ascensors i escales mecàniques. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu en tots els aeroports del món; però, això no deuria restar valor a la importància de l’estudi detallat del seu disseny arquitectònic, factor essencial per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.