Les Echelles du Baroque

Les Echelles du Baroque forma part d’un programa de renovació urbana al districte XIV de Paris, una zona propera a l’estació de tren de Montparnasse. Per la seva situació en un context molt sensible, aquest projecte exigia la utilització d’un llenguatge arquitectònic específic, amb un marcat respecte per la configuració del teixit urbà existent.

El barroc proporcionava el vocabulari arquitectònic necessari per donar forma a espais còncaus; la composició del barroc té en compte tots el punts de vista en l’espai; predisposa a la destrucció de la rigidesa establerta per la sistematització de la indústria de la construcció. Aplicant l’essència de l’arquitectura barroca, la façana no es tracta com un simple mur.

Com a punt de partida i com a conseqüència del nostre respecte pel context urbà, preteníem trencar amb les superfícies i trobar un sistema de plans regits per una doble restricció: bàsicament, calia respectar el model urbà existent i donar-li forma perquè es correspongués amb l’espai interior. La combinació d’aquestes limitacions es va conduir a deformar la trama, a la vegada que teníem que mantindre un sistema racional d’implantació estructural. Aquí, la racionalitat, encara que necessària, deixava de ser obsessiva; encara present, estava tan interioritzada que era pràcticament imperceptible.

Les Echelles du Baroque inclou tres edificis d’apartaments. El primer envolta una plaça circular, que per la seva condició axial, tanca les perspectives del projecte; darrere aquest edifici, dos edificis clarament diferenciats defineixen dues places addicionals: una el·líptica i una altra amb forma d’amfiteatre.

Les façanes orientades cap a la plaça el·líptica defineixen un espai com el de les places barroques italianes. Per a aquestes façanes l’equip va utilitzar un mur cortina amb columnes de vidre que conformen “bow windows” i que aporten ritme al disseny.

El tres edificis tenen un total de 274 apartaments distribuïts en set plantes i soterrani amb espai d’aparcament per a 300 cotxes. La planta baixa està parcialment ocupada per locals comercials, oficines i tallers.

La geometria dels edificis està basada en la juxtaposició de mòduls (unitats residencials), que per la seva col·locació respecten el model urbà.

La tipologia bàsica d’apartament té una superfície d’aproximadament 65 m2, que correspon a un apartament de dos dormitoris i que s’obté amb la superposició de quadrats de 6 x 6 mts.

La divisió en quadrats facilita la separació racional en zona de dia i de nit, donant preferència a una àmplia sala d’estar en un dels quadrats. L’espai compartit entre la cuina, el bany i el dormitori està localitzat en un altre quadrat.

La suma d’un mòdul, o mig mòdul, la seva superposició generant un dúplex, satisfà les demandes del programa respecte a la mida de les unitats residencials (de l’estudi a l’apartament de cinc habitacions).

Amb el tractament dels interiors mitjançant recursos gràfics i la utilització de materials  especials , es pretén recuperar la qualitat perduda. Relleus a les parets i particions de guix tenyit emfatitzen l’espai. Altres recursos prestats del vocabulari de l’arquitectura clàssica, inclouen finestres i arquitraus a les portes, pedestals, motllures i pilastres. Totes les unitats residencials tenen doble exposició; les sales d’estar estan orientades cap a l’espai interior.

La façana de la plaça el·líptica es un mur cortina puntuat per columnes de vidre de dos metres de diàmetre, dotant així cada apartament amb “bow windows”. La façana delimita un espai interior (com a les places barroques italianes) recobert de gespa -una catifa orgànica per a un exterior interioritzat. La balustrada que envolta tot el perímetre incorpora elements de mobiliari urbà: bancs, jardineres i il·luminació exterior.

El paviment de l’espai en forma d’amfiteatre integra elements minerals i vegetals. Diferents nivells orgànics conformen la part circular del teatre. L’escenari, d’esperit barroc, està construït amb pedra.

A les façanes, realitzades a base de panels prefabricats de formigó arquitectònic, es va aplicar un vocabulari heretat de la història de l’arquitectura: una combinació convencional amb elements com a portes, finestres, columnes i pilastres. La composició genera diverses lectures i escales que engendra vàries interpretacions a partir de l’experimentació espacial de la cultura.

El projecte manté la tensió entre l’espai interior i la forma exterior. La façana com a un escenari per a la ciutat, ja no és un simple mur amb obertures. La façana juga amb tots els elements, línees rectes i corbes planes o amb volum.