Les Maisons Temple

Aquest estudi tenia com a objectiu principal dissenyar una vivenda individual de tres dormitoris amb la utilització d’un sistema industrialitzat verificat. El segon objectiu era desenvolupar una tipologia genèrica amb varietat de capacitat programàtica, d’una o dues plantes, per estudiar la relació entre cases agrupades i resoldre els problemes d’aparcament. El disseny d’aquesta casa havia de ser radicalment diferent al convencional i clarament clàssic en el seu concepte.

La planta aspirava a ser completament nova, confortable i clàssica, amb una arquitectura de Pal·ladi com a punt de partida. La distribució de l’espai resultant, pràcticament quadrat, oferia l’avantatge de poder orientar les habitacions a les dues façanes principals, dotant-les així d’iluminació natural, per deixar les dues façanes laterals cegues. Aquesta planta permet a més respondre a diferents orientacions, amb total flexibilitat per a situar l’entrada i el saló.

La planta general de la casa, dissenyada sobre un marc geomètric, relaciona totes les parts en termes de la pauta modular del sistema de construcció. L’eix visual que connecta la seqüència d’habitacions, indispensable per a crear un generós sentit de l’espai, està relacionat amb el model geomètric i l’esquema de distribució per a poder ser adaptat a les necessitats de la vida moderna, jerarquitzant clarament les zones de nit i de dia a través d’un vestíbul – distribuïdor central que connecta las dues sales.

El canvi d’escala de les proporcions clàssiques renaixentistes a les necessitats d’una casa moderna de reduïdes dimensions, va influir no només en la superfície de la planta, sinó també en la jerarquia de l’espai generat i la relació d’aquest espai i la seva utilització. La geometria de la planta pal·ladiana vincula de forma harmònica les habitacions, de la més petita a la més gran; en aquest cas, les habitacions més petites, les zones de servei i el vestíbul, havien de guardar la proporció per poder respondre a les necessitats modernes, els sistemes de construcció modular i la situació de les obertures, i l’harmonia general, que va introduir un altre factor al ja de per si mateix difícil estudi de la planta, el denominador comú proporcional funcional més baix.

El sistema proporcional aplicat, es una adaptació simplificada i selectiva de les regles clàssiques fonamentals, utilitzant el quadrat, el quadrat i un quart, arrel de dos, nombre auri i variants del pentàgon.

La culminació del procés va ser l’objecte, un volum, una planta, que contenia l’essencial de tot allò que va resultar òptim en els estudis de disseny: la Casa. Per damunt de tot, és el volum que genera la imatge, i és la imatge que assegura l’èxit o el fracàs dels objectius.

El volum està compost per quatre elements: la columna, la pilastra, l’espai entre columnes, i la coberta o pediment. Es la quinta essència del temple-casa sense ser mimètica, una imatge establerta, casi confortablement tradicional. Res sembla ser fora de lloc, ni molesta, ni provoca. No existeix un volum més senzill per a una casa, no existeix un sistema de suport de la coberta més senzill, ni per a les parets i les obertures, i el resultat es culte i elegant.