Mesquita Estatal

Samarra és, sense cap dubte, la referència principal de la mesquita d’Irak. Un model que RBTA va triar com a font d’inspiració per a la Mesquita Estatal de Bagdad. Basant-se en aquest bell arquetip, l’equip va interpretar els principis que regeixen la seva construcció, actualitzant les seves dimensions, tècniques i materials. Des del punt de vista tecnològic res impedia la introducció de noves formes d’expressió a partir d’una base històrica.

La inspiració per al disseny de la Mesquita Estatal de Bagdad jeu en l’expressió més espiritual i desinteressada: la comunicació entre Deu i l’home. L’equip va tenir molt en compte, a més, la realitat històrica i social en que s’inscrivia el projecte.

La referència històrica adoptada mostra una sala de pregàries, una gran sala hipòstila, que determina per tot l’edifici una morfologia fonamentalment plana, amb una petita cúpula sobre el mihrab.  Es tracta d’una arquitectura on són presents els elements essencials de la vida: la llum, la terra, l’agua i la vegetació.

L’alternança de sol i ombra en els patis i en els espais amb sostre arriba a la seva màxima expressió a la sala de 300 columnes, il·luminada a través de lluernes que realcen els volums i defineixen els espais.

L’aigua com a element arquitectònic es un dels conceptes essencials del projecte. L’aigua emana des de el minaret i flueix al llarg del canal central que condueix als fidels al pati central. Allà, l’aigua reapareix en forma de font simbòlica per a les ablucions, per a desembocar a un llac situat darrere del mihrab, que serveix a més com a reserva d’aigua.

El disseny del sistema de canalització de l’aigua en els diferents jardins forma part del tractament paisatgístic. L’aigua, font de vida, es part integral de l’esperit de la Mesquita de l’Estat; el seu so, el seu moviment i els seus reflexos confereixen un nivell còsmic al concepte arquitectònic.

La terra està representada pels potents volums de l’edifici, quadrats i rectangulars que amb les seves línees horitzontals destaquen sobre el cel, i per la composició geomètrica dels jardins. La terra es fon amb el cel representat en la seva cúpula rodona.

La vegetació que envolta l’edifici, en forma de parterres rústics i jardins àrabs, expressa l’esperit jeràrquic del paisatge dels espais sagrats a la natura.