Xanadú

Aquest edifici de 19 apartaments que forma part de la urbanització “La Manzanera” suposa un prototip experimental  a l’ aplicar una metodologia per a la teoria d’una “ciutat jardí a l’espai” desenvolupada per l’equip i ha de ser interpretada com un del molts elements d’interconnexió.

El castell va ser el punt de referència de l’edifici, evolucionat fins convertir-se en una configuració inspirada en el proper Penyal d’Ifach. Cada apartament es composa de tres cubs corresponents  a l’ espai de saló- estar, dormitoris i zones de serveis. Aquets tres cubs s’agrupen al voltant de l’eix central de l’escala que els  serveix de suport. Els cubs vertebren la circulació determinada sobre una trama ortogonal, que es trenca per satisfer les necessitats particulars del programa; en aquest cas terrasses internes protegides per evitar el intens calor, els sostres hiperbòlics per oferir millors vistes i l’adaptació a les tècniques de construcció local.

No es van dibuixar plànols ni elevacions durant la construcció, però cada unitat presenta obertures en les parets exteriors col·locades en funció de la orientació, de les necessitats de llum, de la instal·lació dels extractors de cuina, dels ventiladors, de la privacitat i dels punts de connexió, i es van situar després de l’anàlisi diagramàtic del model sobre els plànols d’estructura.

La rígida geometria del cub, la base de l’estructura inicial es va fracturar en els rectangles exteriors a fi de crear una façana irregular amb una espectacular interacció de llums i ombres i múltiples vistes sobre el paisatge.